LA LLUITA ÉS EL CAMÍ. LA IGUALTAT, EL NOSTRE DESTÍ
Aquesta és la frase que acompanya el grafit que les dones de Trenquem el Silenci, hem volgut posar al costat de l’auditori en motiu del 8 de març del 2021.
Les persones que hem patit a les nostres carns la falta de drets, sabem per experiència que el que diu la frase és del tot cert.
Per posar uns exemples:
En el camp laboral, no ens han regalat res. Les 8 hores de treball al dia, va ser una conquesta dels treballadors amb una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 i que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català: La vaga de la Canadenca.
Les persones que fa anys vivim a Badia, sabem que la lluita és el camí i des de l’associació de veïns, sempre ho hem practicat.
Amb la lluita vàrem aconseguir, que els autobusos arribessin a Badia, que s’obrissin escoles, llars i ambulatori. Edificis que estaven construïts i que no equipaven. Que conservéssim la professional de salut mental….i nomes amb la lluita aconseguirem desamiantar la ciutat, parar plans urbanístics que ens perjudiquen …
Però avui parlem de les dones. Els drets que hem conquerit les dones, són fruit d’anys i anys de lluita, de les sufragistes, de les feministes, de les dones des de casa , des dels llocs de treball…
Parlem del dret de vot. Quan els homes podien votar, les dones no ho podien fer. Els primers moviments per aconseguir el dret a vot de les dones a Espanya es produeixen el 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada. L’any 1918 es va fundar l’ANME, que va ser l’organització feminista més important de l’època. Del 1920 al 1931 es va donar el període de més activitat per aconseguir el vot.
No fou fins a la segona República, que l’1 d’octubre de 1931, es va aprovar el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra. El 16 d’abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet de Mar, fent ús del dret al vot, aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal…
La interrupció voluntària de l’embaràs a Espanya es va regular el 2010 i amb moltes limitacions. Després d’anys i anys de manifestacions on dones lluïen cartells, on es podia llegir: JO TAMBÉ HE ABORTAT ( fos veritat o no) per defensar el dret a que, quina ho necessités ho pogués fer.
Malauradament les dones encara tenim moltes fites a aconseguir: La Igualtat en els salaris, en les jornades de treball, a anar soles i segures pel carrer, arribar a zero feminicidis , a que no se’ns cosifiqui, a que les cures no recaiguin principalment en nosaltres….
Tan sols amb la lluita ho aconseguirem. Poques persones renuncien als seus privilegis per voluntat pròpia. El patriarcat i els masclistes, no renunciaran als seus privilegis ni els voldran compartir si no els hi arrenquem.
Així, doncs, ho direm del dret i del revés:
SI EL NOSTRE FI ÉS LA IGUALTAT. LA LLUITA ÉS EL CAMÍ.
