Les i els mestres dels Països Catalans, avui dia, fa 17 jornades que lluiten pels seus drets com a treballadores, i pel dret A UN ENSENYAMENT DE QUALITAT de l’alumnat de les Escoles Públiques.
El que reclamen és més que raonable:
- Millores salarials: per fer front a la pèrdua de poder adquisitiu.
- Disminució del nombre d’alumnes per aula: per garantir una atenció més personalitzada i de qualitat.
- Menys burocràcia administrativa als centres.
- Increment de recursos i professionals d’atenció educativa: per atendre correctament l’alumnat amb necessitats específiques.
- Reafirmació del model d’immersió lingüística.
Els darrers resultats de l’informe PISA van suposar un fort revés per a Catalunya. L’alumnat català de 15 anys va obtenir mínims històrics, situant-se a la cua de l’Estat i per sota de la mitjana de l’OCDE en les tres competències bàsiques.
És urgent i imprescindible escoltar el professorat si volem que aquesta societat surti del clot on va caient.
Doncs bé, una de les moltíssimes accions que han dut a terme, ha estat demanar el suport dels equips de govern dels ajuntaments, a les mobilitzacions i que hi hagi un acord just per a l’Educació Pública. Raonable, necessari i urgent, oi? Els infants de Badia, ho necessiten, s’ho mereixen.
Doncs, no m’ho podia creure:
3 vots favorables (2 de TfB i 1 ERC)
3 abstencions (Vox i PP)
11 en contra (PSC)
Si em punxen, no em treuen sang. D’aquests 11, mínim 4 han estat alumnes de les nostres escoles, dues mares i una iaia.
Què els passa a aquestes persones, que quan surten per la porta de les escoles, i sobretot quan pugen les escales de l’Ajuntament, actuen en clau de “disciplina de partit” en comptes de pensar en els nens i nenes de la ciutat que governen (a partir d’ara puc dir, que mal governen).
Amb indignació i tristesa.
Teresa Reverter mestra durant 36 anys i 10 mesos a Badia del Vallès.